Cantonada Gran Via - Urgell - Fets d'Octubre del 1934
Era la tarda d’un 6 d’octubre especialment càlid per l’època de l’any, sense rastre de vent. D’un dels portals de la cantonada del carrer Urgell amb Diputació, en va sortir Josep Peirats. Havia acabat de treballar a la redacció de Solidaritat Obrera, i es dirigia a casa seva, al barri de la Torrassa. Només sortir al carrer, un baf càlid el va acariciar, es palpava la transcendència a l’ambient. Quelcom estava passant.
"Así es que tuve ocasión de asistir a la formación de los batallones catalanistas que horas después iban a respaldar al presidente de la Generalitat Lluís Companys en su proclamación del Estat Catalá dentro de la República Federal Española."
Josep Peirats
Uns metres més enllà, quan es disposava a enfilar la Gran Via, s'hi va trobar els primers escamots armats. Eren homes d’Estat Català, Aliança Obrera i de la Guàrdia d’Assalt, que ja havien pres posicions pel que s’estava coent no molt lluny d’aquella cantonada, concretament, al Palau de la Generalitat.
Aquest dia, el 6 d'octubre del 1934, serà recordat pel moviment insurreccional del govern de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà espanyol. També quedarà en la memòria per un dels discursos més emblemàtics que el balcó de la Generalitat ha presenciat. Entre les 20:10 i les 20:20, el president proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Després de la proclamació, el General Batet, es va posar en contacte amb el govern central d’Alejandro Lerroux i es va iniciar l’enfrontament: s’havien plantat ametrelladores a Plaça Catalunya, Barcelona s’havia armat. L’exèrcit espanyol i el cos dels Mossos d’Esquadra amb altres faccions, van entrar en un foc creuat per tal de defensar el Palau de la Generalitat. Aquest intent secessionista va acabar amb 54 morts, 252 ferits i va desembocar en l'empresonament dels membres del govern català i, en conseqüència, en la suspensió de l'Estatut de Núria.
Veure altres llocs