Bar "La Tranquilidad" - Pistolerisme
L’avinguda del Paral·lel des del moment de la seva creació a l’any 1894 –en aquell temps s’anomenava Marquès del Duero i de forma posterior Francesc Layret durant la segona república espanyola– ha estat un centre neuràlgic d’oci que aglotinava diferents espais com teatres, cabarets i tabernes. El bar la tranquilidad es trobava en mig de tot aquest ambient, de música, crits i nocturnitat.
"Me lo presentó mi amigo de grupo, Domingo, un día que fuimos, en plena República, al bar «La Tranquilidad». Era el café menos tranquilo del Paralelo."
Josep Peirats
Devia fer una forta ferum a humanitat barrejada d’alcohol destil·lat. Suor i whisky. L’enrenou devia ser majúscul. Crits, proclames i grans afirmacions. Les baralles entre la gent, tirotejos i redades policials eren alguna cosa semblant a una mescla entre la rutina i la excepcionalitat. Aquesta era la tranquilitat que regnava al cafè-taberna “La Tranquilidad” la número 69 de l’Avinguda del Paral·lel, i aquesta era també l’antònim de tranquilitat que devia palpar Josep Peirats cada vegada que obria lse portes d’aquest local, que durant anys va ser el punt neuràlgic de les cares més famoses de l’anarquisme barceloní, català i espanyol.
Aquest bar ha estat molt important, no només com els grans noms que hi han entrat, sinó per també pels pactes que s’han tancat entre aquestes quatre parets: es diu que va ser aquí on es va acordar l’assassinat de Salvador Seguí.
Veure altres llocs