Junta del Sindicat de la Construcció - Joventut de Peirats
La construcció del Transformador de la Torrassa, la industrializació derivada de la Primera Guerra Mundial, la conversió dels camps de la Marina en la horta d’Europa, les obres del Metro y de la Exposició Universal del 1929 demandaven d’una quantitat de mà d’obra enorme, que sovint provenia de les zones més pobres de Catalunya i d’Espanya. Aquestes onades de treballadors s’afincaven en els suburbis de la ciutat de Barcelona, on l’habitatge era més assequible. Les riuades de gent provinent de les zones més empobrides de la península va fer créixer molt el suburbis de la ciutat, sent un dels màxims exponents el barris de Collblanc i el de la Torrassa, que va patir una masificació exebrant durant el segle XX. El que s’havia ideat per ser una barriada de cases baixes i modernistes, va acabar per ser una jungla de “pisos patera” i condicions ingents de salubritat per a la vida humana.
Una d’aquestes famílies que va aparèixer als inicis de segle per l’Hospitalet era la família de Josep Peirats, originaria de la Vall d’Uixó. La família es van instal·lar a la Carrer Badalona d’aquest mateix municipi. Des de ben petit, amb només vuit anys, Josep Peirats es va veure obligat a començar a treballar de per ajudar a casa. Era molt mal estudiant, i els seus pares el van fer ingresar a un taller que fabricava els claus negres dels taüts per ajudar a la família econòmicament. Durant la seva joventut, Josep Peirats també va treballar de vidrier, forner i sobretot, de rajoler, sent aquest l’ofici al que s’hi dedicaria més temps i amb el que es va acabar de fidelitzar.
"Contaría con ocho años y medio cuando ingresé en el primer taller. La profesión que había escogido no podía ser más triste, pues consistía en la fabricación de esos clavos negros que se ven en los ataúdes. Era un pequeño taller en el que trabajábamos seis u ocho operarios, en su mayoría niños de mi edad."
Josep Peirats
Anys més tard i ja com a rajoler, Peirats va sindicalitzar-se al sindicat de la construcció, el que va significar la sevaentrada al sindicat del CNT. Anys més tard, i en aquest edifici del carrer de l’Om, va ser on Peirats, un dels homes més importants de la història del sindicat, participaria en una vaga de fins a vuit mesos, en la que faria la exacutaria la seva primera acció de sabotatge: destrosses en dos fabriques de maons, una a l’Hospitalet i l’altre a Barcelona. Segons paraules del propi Peirats, aquella vaga “convertiria al sindicato de la construccion en uno de los más combativos de la CNT”.
També va ser en aquesta junta del sindicat de la construcció va ser on Peirats va veure per primera vegada a Pedro Massoni, un dels caps del mateix sindicat a qui Peirats admirava profundament i que, com molts altres organitzadors sindicalistes, moriria assassinat.
Sembla ser que els grans noms de la política catalana als segle XX van lligats en d’origen burgès. Ens venen al cap noms com Enric Prat de la Riba, Valentí Almirall i Francesc Pi i Maragall. Josep Peirats era diferent, perquè el seu origen familiar també era diferent. Vivia al barri de la Torrassa, a l’Hospitalet del Llobregat, un barri que des dels seus inicis ha estat de classes treballadores.
Veure altres llocs