La Caserna del Bruc
Peirats cursava taquigrafia elemental a l'Institut Lebrun, i al migdia, a ple dinar, uns amics van donar-li la notícia de la rebel·lió militar del Marroc. 19 de juliol de 1936, la península sencera estava guarnida per l'exèrcit davant d'un moviment que canviaria el futur de la República i suposaria l'inici de la Guerra Civil Espanyola. A Barcelona, però, no va aconseguir triomfar, i acabaria fracassant a tot Catalunya. A través de la ràdio, ell i els seus companys van sentir la veu de Mariano R. Vázquez, el flamant secretari regional, que els incitava a la vigilància. La rendició del general Goded va enxampar Peirats pels carrers d'una ciutat trastocada que celebrava a crits el fracàs del cop d'estat.
"Me vi pistola en mano al frente de unos diez o doce, quienes a todo correr atravesamos la Diagonal en dirección al cuartel."
Josep Peirats
Aquell dia, per erradicar qualsevol alè de rebel·lió, Peirats i els seus companys van prendre la Caserna del Bruc, en un assalt armat sense contraposició per parts dels guàrdies i que esdevindria una de les victòries més aparatoses del bàndol republicà en què era l'inici del període bèl·lic. En la seva biografia, Peirats relata l'emoció que va sentir en el moment que va veure al seu terrible enemic vençut. Un poble veritablement sobirà.
Veure altres llocs