Plaça de Toros Arenas - La Vaga de la Canadenca
La vaga de La Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral dirigit el 1919 per la Confederació Nacional del Treball (CNT) que va incloure vagues, boicots i insubmissió civil iniciada a l'empresa elèctrica Regs i Força de l'Ebre, pertanyent a Light and Power Company, més coneguda com "La Canadenca".
"Como revancha a la gran huelga de «La Canadiense», la patronal catalana, constituida a su vez en poderoso sindicato, bajo el amparo incondicional de los poderes policíacos y militares, cerró sus fábricas y lanzó al proletariado barcelonés a lo que se decía «pacto del hambre».Entonces nuestro hogar se convirtió en el refugio de otros miembros de la familia."
Josep Peirats
Va començar el 5 de febrer de 1919 a Barcelona. Va ser en aquesta plaça de toros on Salvador Seguí, després de 44 dies de vaga que va paralitzar el 70% de tota la indústria catalana, proclamaria un discurs davant 20.000 obrers, que apel·lava a la "concòrdia" i al "seny" i que posaria punt final a una de les vagues més importants de la història d'Espanya. Entre aquells obrers que van ser convençuts per "el Noi del Sucre" es trobava Josep Peirats. Gràcies a aquesta vaga, s'institucionalitzaria la jornada laboral de 8 hores a tot Espanya, el primer país de tot el món en adoptar aquest horari.
És evident que vaga de la canadenca va ser un important per l'obrerisme a tot el món. No es pot negar que es van aconseguir avenços punters per a la classe treballadora. Però després de la vaga, el moviment obrer es va veure obligat a armar-se degut al fort augment de la violència entre patronal i sindicats. Els principals líders sindicalistes, i també tots els seus membres com podia ser Josep Peirats, saben que en qualsevol moment els podien ser atacats pels mercenaris de la patronal. És per això que anar armat esdevé una necessitat. La pistola STAR és l'arma per excel·lència que feien servir els sindicalistes i es va convertir en un símbol del moviment obrer. Els ateneus sindicalistes van començar a organitzar sortides al camp per practicar la punteria. Algunes de les víctimes del pistolerisme van ser Salvador Seguí, Francesc Layret o Pau Sabaté.
Veure altres llocs